L’altre dia Microsoft va deixar en descàrrega directa (i legal, durant un any) el seu nou Windows 7. Com a bon informàtic, independentment de la meva ideologia, l’he provat. Ha sigut en un ordinador físic (sense virtualització) bastant normal (Un Pentium IV a 2.4Ghz, disc dur SATA, tarja de video Nvidia i xarxa integrada). Arranca prou finament (amb un splash bastant maco) i en resum, va bé. No obstant, l’únic comentari que puc aportar és el mateix de cada versió de Windows: En acabar la instal·lació, l’únic que puc fer és amb l’ordinador és dibuixar amb el Paint (bastant millorat, per cert), escriure un text amb el Wordpad o navegar amb l’Explorer 8. Això últim ho poso en entredubte, perquè primer hauria de molestar-me en cercar els drivers de la tarja de xarxa integrada en placa (res de l’altre món, una SiS), els únics que no va detectar.
En canvi, després de la instal·lació d’Ubuntu Jaunty a l‘ordinador nou (que per cert, ja comencen a arribar els CDs amb un nou disseny), no va caler perdre temps en drivers ni programari addicional per posar-me a treballar: Openoffice pels documents, Evolution pel correu (l’IMAP del Gmail), Firefox per navegar decentment, SSH des de la cònsola….



